Exercici de moviment, equilibri i nou aparell. Amb el mínim, expressen el màxim en una peça que frega l’hora de durada. Té un ritme pausat però saben combinar molt bé els diferents elements i anar-los ensamblant. L’aparell de l’espiral final és impresionant. Una peça molt més estil·litzada que les de Jordi Galí (Abscisse) o de Johann Le Guillerm (Terces) però que beuen de la mateixa concentració. L’aparell, que es va ensamblant, els ha donat oportunitat per jugar a fer torsions amb el cos o a convertir-lo en una estructura com qui desenvolupa acrobàcies amb Roda Cyr. La barra, que en serà l’eix, és, abans, barra fixa (sense més subjecció que el suport del portor) o simular funambulisme. La parella alterna accions (també el mà a mà i una certa coreografia molt àmplia) i verticals. Tenen l’encert d’anar desplaçant el centre de l’actuació de l’escenari perquè la peça transiti.

La força de les seves mirades aixi com la compenetració dels moviments són quasi hipnòtics. El públic familiar (a partir de 7 anys, possiblement connecten millor) queda prou capturat. El vestuari és una altra peça que es transforma, que vesteix i destapa uns cossos que coneixen el desequilibri de l’espiral i que, com tota parella circense, busquen el punt d’equilibri. Una peça hipnòtica, qe es construeix amb la pausa dels dos personatges, que imaginen un món carregat de positivisme i de cooperació artística.