Gatada és el gènere amb el que Serafí Pitarra va popularitzar el català en el teatre popular. Eren peripècies exagerades (Liceistes i cruzados, L’esquella de La Torratxa) q5ue ridiculitzaven els nobles i burgesos i que divertien la classe popular. Ara, Victòria Szpunberg (El pes d’un cos, Amor mundi) i Arnau Tordera (Frank V. Opereta d’una banca privada) han fet una altra peça popular per al poble i amb el poble. L’han entrada al Liceu com a treball d’òpera comunitària que ha permès que, 175 anys després de la seva inauguració, aquest teatre de la burgesia catalana s’obri al veïnat. Ho han fet amb una peça que critica, amb gran sarcasme, l’especulació immobiliària, la soledat del poder, el ridícul de l’ambició. I que empodera els veïns del Raval. Els de l’escenari I els del carrer. Si a El monstre al laberint (de Marc Rosich, un amic de Szpunberg de qui l’ha fet d’actor a La màquina de parlar, per exemple) s’optava per una formacio de corals joves d’arreu i per a una peça amb major ambició dramatúrgica, ara trenquen les costures amb un divertimento molt saludable. I que es revela imprescindible per al futur del Liceu com a porta d’accés a la cultura. Se suma, de fet a propostes fresques i ambicioses alhora com La cuina de Rossini, entre molts dels altres títols del Petit Liceu.

Han trigat prop de quatre anys a tancar la peça, un calendari excessiu fins i tot per a les produccions d’òpera, però que ha donat temps a teixir complicitats amb totes les entitats. Piles de corals, però també entitats socials hi han col·laborat d’alguna manera. Un dels èxits: que TopManta hagi executat el vestuari. L’ambient que es palpava al foyer (convertit en vestuari) i a la platea en l’assaig general era d’una festa absoluta. El projecte ja s’ha convertit en una oportunitat per ampliar la relació entre el veïnat d’una de els zones més superpoblades d’Europa. A La gata perduda (els gats mai es perden; simplement s’escapen) es projecten molts locals del barri (des del Llantiol fins al bar Pastís), però no es projecta ni un cop el Liceu. Quan els savis detectius procuren la cerca, el veïnat ja els diu que no el veuran pas al Liceu (com si fos un forat negre, inexplorat, de la zona). Només s’han programat dues funcions. Planyem perquè es reposi, tot i que ja es pot intuir la complexitat de l’aventura. En tot cas, es podrà seguir tot el procés en un programa que s’emetrà per TV3, pròximament.

Aquesta és una visió volgudament amable (a diferència de Fàtima) perquè La gata perduda vol desestigmatitzar i s’esforça a destacar la bona relació del veïnat en un dels llocs de major tensió social. Hi ha el que es veu i el que no es veu. Hi ha el que delata la secció de successos i el que es viu (i puntualment plasma una crònica a la secció de cultura). Calen més gates empoderadores. Repartiu burundanga als especuladors i que delatin els favors que els facilita el poder!