Relats amb una nova perspectiva, nous referents d’una forma de fer que no ens condemni a l’autodestrucció. Fa vint anys que Q-ars Teatre ens aporta una mirada alternativa envers el món i la història, ulleres morades que diem ara. La darrera creació de la companyia fundada per Anna Güell i Mercè Anglès es va estrenar dijous passat a la petita sala La Gleva. Chipko, dirigida per Daniela Freixas, és una peça de formes delicades, amb un ritme i poesia que creixen lentament com un arbre.

Dues històries en paral·lel: d’una banda, l’activista Julia “Butterfly” Hill que a Califòrnia s’enfila a una sequoia mil·lenària per salvar-la de la tala indiscriminada; també la premi Nobel Wangari Maathai, que planta el moviment femení Cinturó Verd com un mur contra la desertització de Kènia. Imatges com a flors en un marge arrasat per l’especulació i l’avarícia que trenca el sac. Històries de superació que s’oposen als relats del poder masculí i colonial.

I un concepte per retenir que s’apunta a l’obra, la síndrome d’Hybris (o hubris), un trastorn narcisista derivat de l’exercici perllongat del poder sense constriccions. Els seus símptomes segur que us sonen: entre altres, messianisme, temeritat, menyspreu a la crítica i pèrdua de contacte amb la realitat, a més de confusió entre els deliris personals i els interessos del col·lectiu.