Vist el diumenge, 17 d’octubre de 2021 al Teatre Poliorama de Barcelona

Les aventures de la Pepa, una nena que, amb una família una mica atípica (per sort avui no tant), passa amb les noves amistats que troba, doncs ha passat de viure a la ciutat a un poble, i fa de seguida dues amiguetes. La nena té un secret, no us secret fosc o vergonyós (tot i que a ella li pugui semblar) sinó un secret d’infantesa, quan la pubertat, o gairebé, comença a treure el cap i ‘ja no sóc una nena petita’. Però hi ha més: la seva relació amb les seves dues mares, una d’elles passant el dol de la mort de l’àvia, a qui la nena estimava força, i el dubte de totes dues: Ha de venir la Pepa a l’enterrament o no?

En la recerca d’un objecte que sense voler s’ha perdut (un de molt important per a ella), i buscant la recepta de les croquetes de l’àvia (les de les mames no queden tan bé, oi?), a partir d’un llibre de la biblioteca en endinsem en un món imaginari dels objectes perduts i oblidats. Els també ens troben a faltar… però per a protegir-se del dolor, han decidit que res de ‘trobar a faltar’ res ni a ningú. Al final, com us podeu imaginar, vencen les emocions més boniques que tots tenim. I sobretot, aprenem que els records de coses tristes s’han d’assimilar, no pot ser que ens posin tristos tota la vida, i els hem d’incorporar a la nostra història, com totes aquelles coses que, si més no, ens han fet aprendre.

Un text molt ben escrit, tres actrius esplèndides*: direcció i interpretació, en aquest cas, ratllen la perfecció, i a més cadascuna fa diversos papers, perfectament diferenciats, amb pocs elements per guanyar agilitat; i perquè no dir-ho, una direcció acuradíssima. Els que ja tenim una edat, potser ens recorda coses tan dispars però imaginatives com els ‘Chiripitiflauticos’, aventures disneienques com les de Donald i els seus nebots, o Pan Thau. Però d’aventures així no en falten ahir i avui per als infants, afortunadament.

Estic segur que sortint del teatre, nens i nenes podrien dibuixar tots els llocs on les protagonistes han estat, sense que aquests hagin sortit en escena. És el que té la seva edat! I sobretot, l’obra em sembla molt i molt adient per a infants que estan a punt d’arribar a la pubertat i adolescents primerencs, ja que el viatge de la Pepa i les seves amigues és el seu propi.

* en aquest cas, el paper de la mama que es reparteixen Magda Puig i Nunu Santaló, el va fer Gemma Martínez, al mateix nivell que les altres dues.