La influència de les sèries és cada cop més
recognoscible en el teatre actual. Assumit aquest fet (gens negatiu, per altra
banda), Dolors és un exercici divertit que porta als extrems aquesta relació.
L’argument ja dona idea del que ens espera: una dona crea un producte que acaba
amb els dolors menstruals però per comercialitzar-lo haurà de recórrer a un
home. Les dones no venen. Com a mínim, substàncies científicament provades i
efectives. A partir d’aquí es crea un embolic esperpèntic que es va estirant i
va obrint diversos fronts dels quals no cal fer espòilers (regla número u de
les sèries).

L’escenari esdevé un plató de sèrie televisiva
on els personatges rodolen d’un set a l’altre amb una facilitat aparent
(corrent i relliscant i suant, en realitat) canviant de vestuari, de personatge
i de manera de parlar en qüestió de segons. El que fa és convertir els recursos
televisius al teatre d’una manera còmica i descarada que, però, funciona,
perquè la intenció de l’obra és, precisament, aquesta, fer veure’ls. No és el teatre que entra a la tele, sinó a l’inrevés. Com a tota
bona sèrie, abans de cada capítol hi ha un resum de l’anterior, en una
esbojarrada cursa per l’escenari durant la qual els actors recreen els moments
més importants viscuts fins al moment. De bojos.

El Lliure ha passat sis capítols, en tandes de
dos, que podrien venir a ser una versió reduccionista de les temporades de les
grans sèries universals. Un divertimento
que, tot plegat, no deixa de reivindicar una certa cultura, començant per la
defensa de la feina de les dones. Els intèrprets, Gemma Martínez, Meritxell
Yanes i Enric Cambray, se sotmeten a tot una prova de resistència de la qual
surten ben parats. Bona part de la culpa la tenen els dramaturgs Eulàlia
Carrillo, Crsitina Clemente, i Sergi Belbel (els dos últims, també directors de
la/les obra/es), que, a partir d’una idea original de l’actriu Meritxell Yanes,
han teixit un seguit de peripèricies que van embolicant cada cop més la troca.
Es nota que s’ho han passat bé. Caldrà veure si fan més temporades…