Picnic on the moon de les joves ballarines Alexa Moya i Júlia Godino és una petita delícia que ens brinda la oportunitat per gaudir d’una coreografia, que sense pretensions, ens recorda perquè ens agrada la dansa contemporània. Moya i Godino ens transporten a una escena ben senzilla: en un picnic d’un altre món. Una mena de Le Déjeuner sur l’herbe protagonitzat per Pin i Pon, en el que les seves començals vestides de color pastel es mouen com unes nines.

Bellesa idíl·lica i de plàstic sota la melodia La vie en rose d’Éidth Piaf. Moya i Godino ens presenten una aprença gustosa al paladar de la mirada. Els colors pastel i el bodegó perfecte que ens dibuixen a l’inici, però es van desdibuixan al llarg de la peça que es manté en dues dimensions estoicament. Per una banda, ens submergeixen en una coreografia que com un trencaclosques s’articula endavant i endarrere, i per l’altra el món en rosa –o el món en pastel– s’esquerda per dins amb molta ironia. Quina humanitat hi ha dins d’aquest parell de cossos? Moya i Godino despleguen un exercici coreògrafic senzill –moure’s com autòmotes– i en treuen el màxim profit. Picnic on the moon és un caramel sur l’herbe: irradia llum i a la vegada projecta ombres.

Atenció públic i programadores: a aquest duet format a l’Institut del Teatre, Alexa Moya i Júlia Godino, i que actualment forma part del col·lectiu Backyard a Bèlgica no se les pot perdre de vista!