• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Pinkfish
  • /
  • La ironia de la perfecció
CRÍTIQUES
imagen
Núria Cañamares
PER: Núria Cañamares

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

La ironia de la perfecció

Publicat el: 28 d'abril de 2019

CRÍTiCA: Pinkfish

Anna Tarrés. Res, res. Nada,
nada. Nedar… Una eloqüent i irònica veu en off ens mostra la penitència que
han de viure els col·lectius sotmesos a una gran pressió, com poden ser del món
de la moda, l’esport o els negocis. Que d’estrès n’hi ha per tothom. En aquest
cas, posa el focus sobre una formació de nedadores de sincronitzada. Ballarines
i esportistes, objectiu segur.

“Quiero sirenas, no ballenas”.
Aquesta escopinada és prou exemplificadora del caire que agafa la història.
Paral·lelament a la bucòlica narració de la seva dura i rutinària vida –en
constant entrenament, permanentment maquillades dibuixant un càlid somriure als
llavis, empresonades sota l’aigua cercant l’exactitud… fins que ja no poden
més–, les contemplem vestides en un lluent i alegre banyador realitzant
complicats exercicis de cames i moviment. Es reforça el contrast entre el que
es diu i es veu i la realitat, ben trista i fosca, oculta sota els trofeus i els
aplaudiments, reservada en la més estricta intimitat.

El text és punyent i denuncia
sense renunciar a la bellesa i l’humor negre, al mateix temps que es marida a
la perfecció amb una música que aconsegueix la tensió sense carregar l’ambient.
Pura harmonia.

Al Sismògraf d’Olot hem pogut
veure ‘Pinkfish’ en dos escenaris ben diferents. Un d’ells, al recinte de la
piscina, un site specific que l’ha dotat
de més cos, posant el públic encara més en situació. Programadors, l’esforç
logístic val la pena.

Aquest és el primer treball de
l’andalusa Ana Borrosa, una jove creadora graduada en coreografia i
interpretació i formada en arquitectura i escenografia. És una dels 14 artistes
de la generació dels 90 que integren el laboratori d’intercanvi de coneixement #FF90
impulsat pel Graner i vinculat als festivals Sâlmon, Grec i Sismògraf, entre d’altres
equipaments. L’òpera prima ja li ha valgut diversos premis i ha causat sensació
a Olot. És previst que el juliol de 2019 estreni la segona producció: ‘Nightingale’.
La seguirem de prop. Té coses a dir i troba com expressar-les d’una manera molt
personal que connecta amb el gran públic.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Pinkfish

TÍTOL CRÍTiCA: De les sirenes perfectes a les alarmes socials

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat