CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Acurat i acolorit
Publicat el: 23 de febrer de 2019
CRÍTiCA: Afanys d’amor perduts
A la Sala Petita del TNC, hi hem pogut gaudir
d’un muntatge suggeridor, acurat i acolorit, en què la paraula de Shakespeare
ressona amb força i expressivitat dirigit per Pere Planella, un home de teatre de
llarg i exemplar recorregut que, amb aquesta proposta, compleix 50 anys de
professió.
Sobre la base d’una traducció excel·lent de
Salvador Oliva –un dels nostres millors traductors de l’obra de Shakespeare– i
el suport tan necessari com inhabitual –i per això encara més lloable– de Roser
Güell en la dicció, Planella basteix un espectacle visualment encisador en què,
a més de la sempre sàvia aportació musical de Xavier Albertí, cal subratllar-hi,
d’una banda, el vestuari elegant i delicat de Míriam Compte, l’escenografia
minimalista de Bibiana Puigdefàbregas o la cromàtica il·luminació de Bernat
Treserra; de l’altra, el bon treball del nodrit grup d’intèrprets. I si els “veterans”
Oriol Genís, Carles Martínez i Pep Anton Muñoz (memorable, la seva lliçó
“lingüística!) broden els seus corresponents papers, també assoleixen moments
brillants la resta d’actors: David Anguera, Peter Vives, Arnau Puig, Aleix Melé
i, sobretot, d’actrius: Mima Riera, Maria Calvet, Queralt Casassayes, Sílvia
Forns i Laura Pau, les quals, “capitanejades” per Sara Espígul, esdevenen un
potent grup femení i d’alguna manera “feminista” que, sota la pell i l’embranzida
de les decidides dames que acompanyen la filla del rei de França, són capaces de
convertir sense manies els prepotents mascles de la cort de Navarra (rei inclòs)
en una autèntica colla de babaus.
Planella i Roger Cònsul situen aquesta obra
primerenca –volgudament “retitulada” Afanys
(en comptes de Treballs) d’amor perduts– i controvertida –de la qual
se’n poden esmolar o, com en aquest cas, llimar angles i arestes– a
començaments del segle XX, època de canvis substancials que es palesen en
diferents escenes d’una gran plasticitat, com la projecció del Viatge a la Lluna dels Méliès, i a
través de la presència a l’escenari de bicicletes i –acostant-se més al present–
patinets elèctrics.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Afanys d’amor perduts
TÍTOL CRÍTiCA: Pérdida de… tiempo
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
3
TÍTOL CRÍTiCA: Versió honesta, amb la paraula i els intèrprets com a bandera
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: L’afany per Shakespeare no té pèrdua
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
7