La llegenda de la família Coleman començà el 2005 en un pis de Buenos Aires convertit en escola d’intèrprets i espai escènic per la ferma voluntat d’uns joves de fer teatre. (…)  Ara aquesta peça que ja podem considerar un clàssic fa un pas més i es representa per primer cop en català al Romea i dirigida pel mateix autor. Una experiència força recomanable per als qui ja coneguin aquest llinatge estrafolari i també per als nouvinguts a la família. 

La direcció de Claudio Tolcachir s’adapta a la realitat interpretativa, és a dir, el ritme no és de frenesí argentí. Però cal destacar que el treball d’actors i actrius, fonament d’un text de personatges fantàsticament escrits, manté el batec de la rèplica natural i espontània. Aquest aspecte, a més, li dona una nova lectura especialment inquietant pel que fa al context, perquè ens remet inevitablement a la nostra crisi actual. Així, els Coleman podríem ser qualsevol vivint als marges de la pobresa o a punt de desnonament. (…) Una gent que pot provocar rebuig, tendresa i vergonya aliena alhora perquè dibuixa el millor i el pitjor de la naturalesa humana. 

L’encert del repartiment dona un treball de conjunt sòlid i convincent, on és just assenyalar la inoblidable interpretació de Sergi Torrecillas com a Salva, el personatge més original, i l’àvia tan potent que ens regala amb la seva naturalitat habitual la gran Francesca Piñón.