L’entusiasme inundava la sala del Centre
Cultural de Terrassa, i es transmetia del públic als artistes i a la inversa.
Llargs aplaudiments es dedicaven uns als altres enmig d’una eufòria catàrtica,
aquella que flueix quan les emocions contingudes queden lliures.

Carmina
Burana n’era la causa. Una proposta ambiciosa que
agrupa dotze ballarins i més de cent vint cantaires pertanyents a les corals
Cantiga, Cor Montserrat, Cor infantil Sant Esteve, Cor Vine de Terrassa, Massa
Coral i Coral Nova Ègara, a més a més de la soprano Ulrike Haller, el baríton
Germán de la Riva, el contratenor Toni Gubau i d’una petita formació de set percussionistes
i dos pianos;  plegats interpretant sota
la sólida direcció musical de Pep Prats.

Maria Rovira té al seu haver una llarga
professió com ballarina i especialment com coreògrafa. Autora d’obres que van
ser representades pel seu grup Trànsit per després crear-ne per altres
companyies com el Ballet Hispànic de Nova York i el Ballet Nacional de Cuba,
entre moltes altres formacions.

Últimament Maria Rovira ha fet un gir i emprèn
un nou viatge. Ha dissolt el seu grup Trànsit i ha engegat un projecte
engrescador: formar la Crea Dance
Foundation, una fundació  sustentada
per un grup de persones que aposten per un projecte que pugui créixer allunyat
del vaivé polític i de la cotilla de les subvencions.

Un encert de la presentació del muntatge és la
distribució de les butaques que encerclen l’espai on es mouen els ballarins,
fet que proporciona intimitat i una comunió entre els ballarins i el públic.  

Una de les bases més solvents dels muntatges
és sens dubte l’excel·lent música que Carl Orff va estrenar l’any 1937 adaptant
textos goliards, terminologia que s’utilitzava a l’Edat Mitjana i que eren
difosos per una espècie de trobadors, entre els quals hi havia clergues i
estudiants murris.  Cançons que parlaven
d’enamorament,  elogiaven la primavera o
es burlaven de reis i papes.  

Maria Rovira n’ha coreografiat vint-i-cinc
utilitzant un llenguatge massa dispers d’estils, motiu pel qual l’obra reclama
trobar un segell més unificador respecte al moviment. Per part seva, Andrés
Morte ha aportat la seva no poca experiència teatral per afinar la dramatúrgia.

Un seguit de fragments corals, de solos,
trios…eren defensant de forma més que correcta per uns entregats i
entusiastes ballarins, d’entre els quals destaca Keyvin Martinez, un dels
protagonistes de Yuli, la pel·lícula
que Icíar Bollaín ha rodat sobre la vida del famós ballarí cubà Carlos Acosta.

Si bé la valoració global de Carmina Burana és digne i ha superat amb
escreix les dificultats d’haver-se muntat  només en un mes,  l’obra es refermarà a mesura que agafi rodatge
i arribi als nivells que es mereix, ja sigui per l’atractiu contingut com per l’equip
artístic que l’integra.