Resultat d’un taller format per ballarins de diferents formacions(Thomas Noone Dance, Norrdans, Spellbound Contemporary Ballet i Chameleon).
Desenvolupen una dansa enèrgica. De les que l’un reacciona al
moviment de l’altre; es passen l’ona, i juguen a la contra, a
trobar l’espai buit entre un duet per esdevenir un trio. És un
moviment coreogràfic que viatja de la individualitat a la coralitat. 

Acompanyada per un so abstracte, un mar de sorolls, les transicions
són quasi imperceptibles i la peça esdevè tota una invitació al
ball. De fet, al final de la peça conviden a tothom a sumar-s’hi, des
de la llibertat més absoluta (en parella i fent cada cop més
nombrosa la presència d’espectadors dins de l’espai). 

L’emoció porta a una forma? Més aviat, aquesta forma, de moviment absorbent,
en quasi espiral, de dins a fora, aporta a una emoció, a una
voluntat de convivència, de fer còmplices els membres de les
diferents companyies i, encara més, un públic curiós que s’apunta
al joc amb facilitat. L’acció és, aparentment, anàrquica amb un vestuari colorista i divers. No hi ha personatge, no hi ha situacions, només hi ha ujn moviment que embriaga, sedueix, es corba, es vincla i convida a deixar-se portar.