“Un paraíso bajo las estrellas”. Així és com es defineix  a si mateix el Tropicana de L’Havana –
definit  també en ocasions com “ el
casino más hermosos del mundo” o “el Montecarlo de las Américas “_  per raons ben obvies. I és que el Tropicana
va obrir portes l’any 1939 a Villa Mina, una gran finca plena de vegetació
exhuberantment tropical situada a uns quants quilòmetres de la capital cubana .
I aquest paradís veritablement selvàtic els hi va semblar molt encertadament
als empresaris del nou cabaret l’espai més adient per instal·lar –hi  un music-hall a cel obert capaç de combinar la
revista amb arrels musicals i coreogràfiques inequivocament antillanes amb les
actuacions de les grans estrelles del món de l’espectacle autòcton  o internacional  ( Cugat, Sinatra, Josephine Baker, Ignacio
Villa “Bola de nieve” , Celia Cruz, Libertad Lamarque, Nat King Cole…). I
capaç també – fins l’esclat de la revolució aquest va ser un dels seus
principals reclams, i sens dubte la seva més lucrativa activitat – d’acollir
sales de joc en les quals podies trobar-te perdent o guanyant fortunes des de grans
estrelles de Hollywood fent una escapada entre filmació i filmació, fins a
“capos “ de la Mafia als quals no els hi calia arriscar res a la ruleta per tal
de treure-li un bon profit a la ruleta ( si heu vist “El Padrino 2” ja
m’enteneu. I si no l’heu vist mai, ja podeu deixar de llegir per tal de
remeiar-ho; les prioritats són les prioritats). El cert és que la ubicació
tropical i situada a les afores de L’Havana d’aquest espai constituïa un altre
al·licient fonamental en aquest sentit : al ben mig de la selva i sense el
perill de les mirades tafaneres, famosos i no famosos podien compartir per
igual un sentiment de tranquil·la impunitat.

Dit tot això no
deixa de ser curiós que amb aquests antecedents, quan va arribar l’hora dels
barbuts revolucionaris, el Tropicana, enlloc de convertir-se en símbol a
enderrocar del pitjors valors del passat explotador i capitalista , fos objecte
d’una hàbil maniobra de reciclatge ideològic. I es convertís en temps de
marxisme caribeny  en símbol d’una
revolució ben orgullosa alhora  de la
frivolitat i la festa que connecta amb el llegat musical de l’illa: les vedettes
i els nois del cor, també eren camarades!!

Tot això, no us
ho dic pas amb ironia. Ben al contrari: crec que aquesta història, aquest
bagatge i aquestes contradiccions, formen precisament part de l’encant del
Tropicana. I ara que el Tropicana , per si de cas tu no pots anar-lo a veure a
Cuba, ha decidit fer-te una visita a domicili, cal tenir molt en compte aquest
bagatge. No ens enganyem: la troupe , vulguis o no vulguis, és conscient que en
el fons aquestes actuacions barcelonines no deixen de ser un agradable bolo
estiuenc ( de fet la troupe es va passar abans unes quantes setmanes a un local
de Lloret ; qualsevol fantasia de paradís tropical quedava així  feta miques ) defensat amb professionalitat
no exempta del seu puntet rutinari. Tot prou ben cantat, ben ballat i ben
orquestrat com per a garantir dues hores de molt agradable entreteniment
musical en el que es van succeint ritmes i melodies sovint ben recognoscibles
sense ni un moment de treva. I tot, vestit – i quan cal, desvestit-  també amb prou colorisme antillà com per a que
el caràcter autòcton de la festa resulti  inconfusible. Inevitablement, de vegades
l’encadenat de temes produeix una lleugera sensació de monotonia .
Inevitablement també, de vegades trobes a faltar per això mateix alguna
coreografia o algun o alguna  solista o
algun numeret musical prou contundent i amb prou personalitat pròpia com per
ser capaç de trencar  el punt
d’uniformitat que es desprèn del conjunt. I sovint et queda la sensació ( això
podrien ratificar-ho o no les persones que han gaudit del Tropicana en el seu
àmbit natural) que vist al mític espai on tot va néixer i envoltats per tanta
atmosfera selvàtica tot contemplant un escenari tan carregat de pàtina ,
l’espectacle deu semblar una altra cosa. 
Però al cap i a la fi, el que veiem al Teatre Apolo resulta prou  “sabrosón”, prou dinàmic i prou antillà com
per garantir-te que encara que el cabaret no estigui aquest cop situat sota els
estels, passaràs una ben agradable estona estiuenca.