El coreògraf de Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan, LinHwai-Min, aclareix que en aquesta peça no hi ha una voluntat dramatúrgica. Només una certa inspiració amb el moviment per fer caligrafia. Però, a diferència de molts altres títols, no hi apareix ni una sola gota de tinta. 

La presència dels cossos, femenins i masculins, sí que pauta una actitud diferent. Si les noies, amb pantalons blancs vaporosos, són aire i torsió; els nois, són terra amb moviments més bruscos, major rigidesa i uns pantalons negres (igual de vaporosos que el de les ballarines i completats per una capa al darrere, a modes de faldilla. Així és, a l’arrencada, però en cada fragment,van mostrant-se diferents opcions que apropen aquestes dues maneres de desplaçar-se. En tots hi coincideix una exactitud en el gest, sincronitzat i en l’espai just. sobre del linòleum blanc, els diferents conjunts juguen al mirall, al contrast, a la repetició del moviment des de diferents estructures de moviment. La proposta és absolutament estètica, abstracta i  complerta. Tot i que hi ha lleus matisos en cada quadre, la repetició (amb un espai sonor, sovint, disassociat del moviment harmònic) és la base d’un espectacle preciós, mil·limetrat, amb cap altra objectiu que la perfecció visual.