Al Cabaret Trapezi hi ha garantits
números de molta tècnica i preciosisme en un espai de gran format.
Crea afició, directament. És un petit privilegi que s’ha de permetre
un festival de circ. De fet, és la proposta que millor el vincula
amb el format més clàssic, de números de curta durada i
coreografia mil·limetreada. Cal, això sí, trobar un fil
argumental que l’aporten els presentadors. En aquesta ocasió son
Piero Steiner i una Itziar Castro que, com és habitual, acaba
dominant l’escena amb la seva absoluta desinhibició. Quan canta
presenta un format diferent que recorda a l’alta Mary Santpere (que
sempre emparellaven amb boys esquifits. Piero Steiner està a
l’alçada del tòpic físic per una banda i també del interpretatiu
(amb Castro) convertint-se en uns veïns de balcó del Mercadal que,
veient que aquesta nit no podran dormir, decideixen baixar-se els
sofàs iveure en primera línia les evolucions dells artistes. El
contrast amb els acròbates (musculats, alts i muts) és evident.
Comparteixen (o combaten) l’escenari amb els clwns de la companyia de
Rhum, que presenta alguns números del seu darrer espectacle, Rhumia
(i mentre ja preparen el definitiu de la trilogia).

Sobre les actuacions, cal celebrar la
varietat dels aparells i, sempre, la novetat i   el risc. Vam assistir a la sessió de divendres. De la llista d’actuacions cal recordar les d’Avitel&Jochen de trapezi basculant. Amb un vol de gran alçada i piruetes que allargaven el temps sense subjectar-se i els equilibris de Lotta&Stina (que van substituir a darrera hora  el duet Leti & Fer de duet acrobàtic. També va ser novedós el treball d’antipodisme de Nata Galkina.