David Dimitri signa un one man show en la seva vela clàssica. L’artista demostra una gran capacitat en cada una de les disciplines (principalment el funambulisme) però també l’home bala, la bàscula (amb un contrapès prou insòlit). Aquest còmic ensenya a escena tots els seus elements circenses
i, com el personatge bandera de Carles Sans al Tricicle, pretén lluir
de les seves habilitats, que aparentment el superen). És poca-solta quan balla sobre una cinta mòbil o desenvolupa una coreografia d’equilibris amb un particular poltre (fent bona la tradició dels primers exercicis circenses). És un espectacle de tall clàssic tot i que elimina la presentació i li dóna un aire informal, còmplice que connecta directament amb el públic. Té poca delicadesa quan ensenya amb massa evidència cada una de les accions (perquè totes queden exposades al voltant de la pista). En general, tots els aparells tenen un ús únic, no es desdobla. 

Fa pocs mesos, al Grec es va poder veure un espectacle exemplar d’aquesta dimensió. Però que desenvolupava una tràgica i còmica arrencada (l’acomodador havia d’assumir tots els papers de ‘auca després que tots els membres de la troupe haguessin mort. Els seus fantasmes, amb una màgia negra i irònica, li feien la funció impossible… (Fidelis fortibus). Aquesta dramatúrgia i el tacte en què s’anava mostrant les restes dels antics companys (amor platònic inclòs) el feia un espectacle rodó.