Des de l’any 2000 s’ha comptabilitzat la mort de més de 35.000 persones al Mediterrani. Són xifres incertes, que canvien pràcticament cada dia; fins i tot algú es pot estar ofegant ara mateix en escriure aquestes línies i mai no se’n trobi el cos. Aquest marcador neix d’unes polítiques migratòries restrictives que tenen com a banc de proves la Frontera Sud de l’Estat espanyol. El projecte Mos Maiorum, la veu dels avantpassats puja a escena la complexitat d’aquesta realitat.

Teatre documental directe i sense concessions que apropa el públic a Màlaga, Melilla, Nador, Tànger, Ceuta i també Barcelona, on s’escolta el testimoni de migrants que habiten la muntaya del Gurugú, activistes com Helena Maleno, personal de la Creu Roja o un guàrdia civil, a més dels reclams turístics i publicitaris d’alguns dels llocs. La posada en escena és un espai totalment buit presidit per una pantalla en el qual els intèrprets es van movent lliurement mentre arrosseguen el públic, que està dempeus al seu voltant (…)

És el primer cop que com a espectadora he vist un procés creatiu fruit de la tècnica verbatim, un recurs habitual al teatre documental anglosaxó que aquí pràcticament no s’utilitza. (…) És indiscutible la destresa dels tres intèrprets i creadors en reproduir fidelment les paraules dels entrevistats. (…) 

Mos Maiorum és una proposta honesta, que neix de la necessitat de defensar els drets humans i denunciar la injustícia i de l’obstinació de no voler donar l’esquena a una situació que ens és propera i massa sovint ignorada.