• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Quins clàssics!
  • /
  • Caure del parany que es vol fugir
CRÍTIQUES
imagen
Jb Defi
PER: Jordi Bordes

VALORACIÓ

5

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Caure del parany que es vol fugir

Publicat el: 13 d'abril de 2018

CRÍTiCA: Quins clàssics!

Per a incitar la lectura dels alumnes d’institut no n’hi ha prou en exigir resums de les novel·les obligatòries per a aprovar la matèria. Un professor enrotllat pretén explicar, en una hora, a un grup d’estudiants la trama de la Il·líada, Hamlet, Frankenstein i La metamorfosi de Kafka. De tots és sabut que els llibres amaguen petits reclams en cada plana per incitar la seva lectura. Quan s’han passat tots els capítols s’arriba a la sorpresa final, al desenllaç. Si un professor enrotllat hi passa per sobre (encara que sigui amb enginyoses emoticones; o incitannt a què un alumne pitji les pistes de so des del mòbil) trenca la norma principal: una història no és interessant només pel que explica com per quins mecanismes utilitza. Si se’ls elimina, s’està donant per bona la tesi fàcil que el passatge ja no té interès. El que té valor es que ho visquin, ho vegin en els seus propis ulls, no representat divertidament per dos personatges antagònics (el professor enrotllat i l’inspector d’ensenyament que vol avaluar la prova piilot).  

La peça, que vol i pot funcionar a les mateixes aules, necessita un procés de mecànic; de revisió. Perquè si funciona el joc a La metamorfosi en els altres  només aguanta la novetat. Sembla innecessari descabdellar quatre  novel·les (per què no sis, o vuit o deu?) i sí imprescindiible fer entendre, sennse ser una classe magistral en quin moment s’escriu. El cas de Mary Shelley i el seu Frankenstein que és tot un cant a la responsabiilitat humana de la seva capaciitat de fabricar és molt atractiu, per exemple. 

Els instituts necessiten  material per fer suggerent la seva matèria. Però les adaptacions no poden caure en el parany del que consideraria un estirat inspector d’ensenyament: que no aporta res fer fàcil la lectura, resumir i extirpar la trama de l’obra a cor obert i amb quatre tòpics. Fins al darrer llibre (que el gir escènic el deslliura del plantejament inicial), certament, la proposta s’ensopega en la mateixa pedra. Cal fer-se més preguntes…

CRÍTIQUES RELACIONADES / Quins clàssics!

No hi ha crítiques relacionades

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat