Qui no ha desenroscat
mai una bombeta per simular que balla sevillanes? Aquest gest (que no apareix a
l’espectacle, però podria fer-ho), dut al terreny creatiu amb un important
treball tècnic i artístic al darrere, és a la base conceptual del joc que
proposa el Col·lectiu Big Bouncers.

Les coreògrafes
Cecilia Colacrai, Mireia de Querol i Anna Rubirola parteixen d’un guió i unes
pautes estipulades per investigar en el terreny de la imaginació i la improvisació.
Fan dansa contemporània amb un segell molt propi que desplega un nou format, un
nou tipus de llenguatge del moviment: la dansa parlada. I desfent el gran handicap de la dansa –com es llegeix el
moviment?– arriben al gran públic, el que necessita entendre el que sent i veu.

‘Big Bounce’ fa
referència a la teoria segons la qual, si el Big Bang va ser l’inici d’un
període d’expansió seguit d’un de contracció, vam viure un gran rebot i, per
tant, ara ens trobem al primer de tots els universos o en qualsevol altre
univers d’una seqüència infinita. Per això, d’un mateix origen poden derivar-se
múltiples futurs. D’una figura, múltiples significats. D’un ara i
aquí, múltiples abans i múltiples després. Elles els donen veu i forma amb una
seqüència també infinita que pot aturar-se en qualsevol moment per tornar al
punt d’origen. Reiniciar-se.

Tan sols seguint les
tres intèrprets per l’escenari nu, l’espectador copsa una allau d’imatges que
representen persones, objectes i situacions que parteixen de la quotidianitat i
passen per la interpel·lació, l’humor, la crítica, el retrat social, etc. i
demostren que, efectivament, encara que a vegades no ens ho sembli a primer cop
d’ull, les coses no són només una cosa, poden ser-ne moltes.

Aneu-les a veure,
redescobrireu la dansa. I si us atrapen, atreviu-vos amb el nivell 2: ‘O.V.N.I’,
el seu darrere espectacle en què, de la mà de l’oníric i l’absurd, denuncien la
societat de consum. Les trobareu entre assecadors de cabells i pelicans roses.