• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • El fantasma de Canterville
  • /
  • Comèdia amb bons acabats però curta d’empenta
CRÍTIQUES
imagen
Jb Defi
PER: Jordi Bordes

VALORACIÓ

6

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Comèdia amb bons acabats però curta d’empenta

Publicat el: 21 de febrer de 2018

CRÍTiCA: El fantasma de Canterville

L’artefacte còmic permet fer escarni dels poderosos de l’època. Per una banda, l’aristocràcia anglesa; de l’altra els nourics americans en plena operació Marshall (“el gran negoci en forma d’obra benèfica”, blasma la primera escena). És una comèdia que no ha reparat amb despeses, amb ganes d’afinar cada detall (jocs de mans inclosos) però que, tot i la celebració generalitzadadel públic, dóna la sensació que li falta un cert “punch”. Funciona com a comèdia amable però d’un Wilde amb tants trumfos li confiàvem una pessigada més incissiva. 

Oscar Wilde va idear un fantasma que es rebelava contra la família americana, podrida de diners i incapaç devalorar la cultura i la tradició. De fet, clavava una altra sonora punyalada a l’aristocràcia estirada i pobre com una rata, que planteja subhastar la seva sang blava per seguir gaudint del privilegi de no fer res. Al mig, un fantasma incomprès, que viu en bucle el seu discurs després d’una arriscada victòria el dia després de les seves noces. El perfil de Joan Pera al personatge protagonista entra com un guant, efectivament.

Wilde és un virtuós de la paraula. Les rèpliques brillants donen sempre en el blanc en un combat al florí. Se sap que li agradava posar entre les cordes als lletraferits afectats. Joan Yago ha fet una notable feina de transformació de la novel·la al text final. Però (a excepció d’un incontestable epíleg) els aforismes no llueixen prou en aquesta posada en escena. més que correcta. Josep Maria Mestres va donar una brillantor exultant a El ventall de lady Windermere (TNC, 2007). Però , en aquesta ocasió, la rèplica no flueix. Hi ha una sensació de lentitud, de llargues esperes entre riallada i riallada (alguns cops, molt ben trobats) d’una comèdia que sembla que vagi curta de ritme. Hi ha el to irònic d’antiheroi de Joan Pera, la llum d’Elisabet Casanovas (La senyora Florentina i el seu amor Homer) i d’Òscar Castellví; la vis còmica de Betsy Túrnez, i els treballs caricaturescos de David Olivares i Pep Sais (un privilegi de secundari que dóna molt de joc). 

CRÍTIQUES RELACIONADES / El fantasma de Canterville

TÍTOL CRÍTiCA: Pera de Canterville

PER: Ferran Baile
Ferran Baile
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El mobbing immobiliari del fantasma de Canterville

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El cullerot a Canterville

PER: Marc Sabater
Marc Sabater
VALORACiÓ

5

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat