Sortit directament
del Màster de Creació en Arts de Carrer de Fira Tàrrega, arriba un espectacle
que és una festa d’aniversari. La Lluki, com moltes persones, té la mala sort
de fer els anys en aquests mesos en els que sembla que tothom ha marxat de
vacances. El seu amic, Diego Ingold, ha volgut preparar-li una festa sorpresa i
nosaltres en som els convidats. Bé, convidats i organitzadors alhora, perquè en
una festa d’aniversari no han de faltar globus, targes de felicitació, alguna
cosa per menjar i beure… i tot això vol una preparació. Tot ha d’estar a punt
per quant arribi l’homenatjada, tenim el vídeo i el projector, la música… Hi
ha quelcom més participatiu que ser convidats a muntar una festa? Ens hem colat
en la festa d’algú que no coneixem per sorprendre-la i la sorpresa serà nostre
quan coneixem Lluki Portas i l’estranya relació que manté amb Diego. La Lluki
és tot un personatge, també ho és el seu amic Diego… De fet, sense sortir
massa del guió d’una festa més o menys esbojarrada, amb jocs, actuacions i
acudits més o menys divertits, comencem a plantejar-nos si fem les coses perquè
realment ens venen de gust o si les fem, senzillament, per poder explicar a
altres que les hem fet. Hi ha quelcom estrany en tot aquest ritual festiu al
que hem estat convidats que posa en contacte el món real, el de la nostra quotidianitat,
i el món virtual, al que accedim a través dels dispositius electrònics. Enmig
hi ha aquest “experiment teatral” amb un bon plantejament i dos intèrprets/amfitrions
fantàstics que, a més de convidar-nos a la seva festa, ens deixen un inquietant
regust a la boca.