Espectacle amb doble fons. D’una banda, ben divertit –com hauria de ser-ho tota
festa d’aniversari– i el públic hi participa activament preparant la cita, menjant,
jugant i ballant. Pur bon rotllo de somriure incrustat a les galtes. Però de
sobte i intermitentment la rialla es glaça i és això precisament el que el fa
especial: l’equilibri entre un discurs i l’altre. El contrast d’estar fent
broma entre amics, ganxitos i música enganxifosa d’estiu i, alhora, poder
sentir-se sol, menystingut, invisible, fracassat… per un simple detall, més o
menys insignificant, però demolidor.

Reflexió sota
una pretesa banalitat en el si d’una proposta ben dissenyada i interpretada que,
recent estrenada a FiraTàrrega, encara pot estirar-se sent més profunda i
colpidora.