Altra vegada al Grec i a la Fundacio Miró (lany passat, dins del Grec van servir un preciós i eficaç Dins la panxa del llop, inspirant-se en les nines de paper d’altres dècades i amb una cançó enginyosa en directe), la senzillesa dels de Teatro delle Briciole fa sucumbir l’espectador, sigui de l’edat que sigui. Més que una història hi ha un joc, simplement. La sorpresa és l’element clau. Què succeirà quan es passi la plana? L’obra és molt fidel al títol i construeix a partir dels elements que s’aixequen de les pàgines quan el llibre és obert del tot. Dels elements més simbòlics (dos punts) al divertit conte al mar, amb tauró inclòs! Sense la necessitat de lligar-se a una trama, salten de la lògia al surrealisme. Tanformen un punt groc en una mena de supositori que fa flexions, com la nena del llibre veí i que, tot pintat de groc pot transformar-se en un plàtan! Ofer volar un llibre com un estel. o construir un coet per fugir enllà. 

L’obra es divideix en segments per introduir unes pauses que trenquen la màgia però aconsegueixen la comicitat i connexió amb els mes menuts. si es fes tot seguit, prossiblement, resultaria repetitiu per a la canalla. Sí que seria deliciós imaginar-se un eíleg amb una construcció a mode de bis de quadres que tionguessin una narrativa diferent amb una nova combinacó i que permetés viatjar pels diferents dibuixos animats (el groc, el blau, el vermell)… El surrealisme i el joc combrega amb el treball a patir de l’expressió corporal de dues cames de Faboo. El joc més simbòlic troba interessants ponts en comú entre els més petits (que poden entendre-ho sense necessiatt de racionalitzar-ho) i els més adults. El petit plaer compartit a escena és el millor dels reclams per a tornar al teatre, amb una curiositat més desperta.