Recuperar la comèdia Homes de T de Teatre ha de servir per donar-li un tomb al punt de vista. Per atrevir-se a preguntar-se més coses sobre la guerra de sexes. Si fa temps que funciona el monòleg Els homes són de Mart i les dones de Venus caldria trobar-li un altre desllorigador. Que pot ser divertit i un punt farsesc, però que mossegui mínimament. Carol López ja va fer un succedani dels monòlegs a vàries veus de T de Teatre amb aquell espectacle, fet per vàries dramaturgues L’any que ve serà millor (2011) Li han posat un toc còmic de cançó amb música gravada. Han fet una extensió més de la factoria Polònia (comparteixen escena Agnes Busquets, Mireia Portas i Alba Florejachs) que es completa amb Anna Barrachina i Glòria Sirvent. En aquesta comèdia que evidencia que el mascle ja no està de moda (però que segueix governant el poder i la cultura, incomprensiblement), hi ha un equilibri interpretatiu. 

Carol López insisteix en el seu referent cinematogràfic i introdueix gags per a La, La Land (com a musical ensucrat), per a l’amor que s’escapa de Ghost i per a Oficial y caballero (un clàssic masclista de guapo vestit de mariner que rescata la dona de la cadena de muntatge). És una peça entretinguda, amb alguna sortida enginyosa, que desgrana la formula T de Teatre. Però només amb la caricatura dels homes i, puntualment, de les dones dóna pocs elements per a la controvèrsia, per a discutir sobre punts nous. En comptes de lluitar contra el predomini d’una mascle ibèric (tot i que en extinció), l’acaba perpetuant. El rebuig és, únicament, simpàtic, amable, graciós.