Trobar
en cada escletxa, un moviment. Així es podria definir la proposta
d’aquest artista de circ, que conjuga amb la dansa de les coses un
espectacle de benvinguda. Per a ell, després d’una somiada primera
oportunitat en solitari en la qual desplega indistintament simpatia i
imaginació. Per a l’espectador, que té l’oportunitat de copsar que
una coreografia pot no limitar-se al cos de l’intèrpret, aprofitant
aquí fins a l’última estructura de l’espai escènic amb què juga
incansablement una hora i escaig.

De
rerefons, més en la intenció de l’espectacle que no pas a la
comprensió de l’observador, un gran aparador. Que tant permet
observar una mercaderia delicada a la venda, i que no és altra cosa
que el propi cos que mou amb un control sistemàtic i sorprenent; com
també provoca reflexos màgics amb què belluga tot allò que
l’envolta. Avançat el joc descobrim de la intensa tasca del seu
assistent d’escenografia, a qui fa present en un acte conscient de
desvetllament del truc, significant així la doble mirada que
l’expositor procura: el desig i seu objecte inabastable i
incomprensible. Exactament com se succeeix entre ell i qui l’observa.
L’experiència del teatre, al capdavall…

Una
absurditat en tota regla: elaborada amb artesania. Ple de detalls i
sorpreses, implicant-se en cada gest, cada desplaçament i novetat.
Un ésser humà desacomplexat de moviment, segur que només la
inestabilitat és el motiu de cadascú: el perfilat posicionament
inexistent des del qual ens belluguem cap a l’impossible.