Una proposta
divertida i diferent és la que ofereix Pere Hosta en aquest espectacle
itinerant. El pallasso construeix un artefacte tan senzill com inquietant: una
porta. I la planta tal qual enmig d’una plaça. Amb ella -i tot l’imaginari
simbòlic i l’univers real del públic-, juga implicant vianants i curiosos fins
a convertir-los en comparses còmplices i públic expectant. Atrevir-se a
traspassar aquest llindar és entrar en un joc del que no coneixem les regles,
però Pere Hosta és un gran croupier que el sap repartir per a que tothom en
surti ben parat. Aprofita l’entorn urbà (a Manresa de caràcter comercial) per
portar les bromes al límit del convencional, arriscant-se a caure en el
políticament incorrecte sense violentar ningú. Un rar exercici d’equilibri que
tan sols és possible des de l’experiència d‘haver treballat al carrer i des
d’un sentit de l’humor blanc però un xic insolent. Un humor que no té edat ni
condició però té quelcom de transgressor: primer per la transgressió de tota
lògica en col·locar una porta en un espai obert i després pel què fa a fer
miques aquestes petites convencions que esdevenen la normativa social del
comportament adequat  l’espai per on
transitem i ens trobem amb els altres -els que no són els nostres: amics,
familiars, companys…-, en definitiva aquells que, en el millor dels casos,
ens són indiferents. El fet sol de creuar aquest llindar quasi imaginari que
ens ofereix Open Door, ens lliga a tots plegats amb un fil fet del privilegi
d’haver gaudit durant escassa mitja hora d’un espectacle directe i comprensible
per tothom.