Pere Hosta ja va treballar en un espectacle similar a Postal Express. Tant senzill com efectiu. Ara a Open door, s’atreveix amb un element més surrealista, una porta enmig del carrer. El carter pels carrers peatonals pot ser un element cada cop més insòlit,, però una porta sense paret sempre serà una peça fora de lloc. I el mèrit de l’artista és que una porta pot convertir-se en qualsevol cosa. Només cal saber aprofitar les oportunitats que dóna els ciutadans, que, amb increïble empatia, s’apunten al joc. Una porta pot servir per entrar a un lloc imaginari. Però també per picar-hi fer veure que te l’obren els esppectadors que es troben darrera una fusta amb un pany. El seu joc incita a què tothom vulgui passar per dins de la seva porta. és una mena d’Hamelin modern, sense faluta ni música, només amb una porta que ppermet entrar a una cambra màgica d’il·lusió i fantasia. L’artita demostra que la simplicitat i l’espontaneïtat són uns bons ingredients per a empatitzar amb el públic i compartir l’acció.

Hosta és un clown de notable sensibilitat. Tot i que el carrer i la reacció amb el públic sigui probablement on millors s’expressi també és necessari recordar el seu treball d’escenari, Pàjaru, en què podia convidar a viure i compartir la vida amb una divertida tendresa. 

Si hi veieu una porta amb una mena d’operari amb elàstics vermells carregant-la, no perdeu l’ocasió de traspassar-la.