El diván de la peluquera és una denúncia a la necessitat d’estar a la moda. Des de fora, es pot veure com els agosartats voluntaris es deixen construir veritables escultures (que ni amb e Kaplan) al cabell a base de rulos i de molta laca. És un joc, una provovcació divertida des de fora però que, s’intueix que té una certa segona lectura si s’entra al saló de bellesa. Perquè, mentre s’espera es proposen algunes reflexions que deuen abordar els cànons de bellesa. tot va pel boc gros i, al final, les persones que s’han aventurat a trencar amb l’estètica gosen desfilar amb els seus pentinats.

L’acció promet ser un ganxo vistós per a festes majors (sembla que els pentinats marxen després d’una bona diutxa), però pot ser tot un repte per a una dolescència i joventut que no es tolera el seu cos, que el veu fora del que la societat demana. Podria funcionar com una teràpia lúdica i agressiva als afectats per l’anorèxia?