Esfereïdor. Brutal. Impactant. Una Míriam Iscla superlativa, sòbria de gest i profunda de dicció, ens arrossega a l’horror de la guerra de Txetxènia i reviu com si fos en carn pròpia el testimoni valentíssim, descarnat i sagnant de la periodista russa Anna Politkóvskaia que es juga la vida per intentar esbrinar la veritat. Iscla posa les pulsions més pregones de la seva expressivitat al servei d’aquest testimoniatge escruixidor, i ens transmet tots els trastorns, violències, angoixes i vexacions que pateix la reportera en la seva peripècia fins que el poder rus, encapçalat per aquell sinistre oficial de la KGB que mou tots els fils del Kremlin i captiva el votant popular, se la treurà del damunt per la via directa de l’execució. El passat criminal de l’estat soviètic es projecta sobre el present amb els mateixos mètodes i idèntics objectius: eliminar tot allò que fa nosa. Terrorisme d’estat versus terrorisme de resistència o de supervivència. És una història molt coneguda en països on el passat autoritari i la vocació imperial pesa més del compte. Una posada en escena neta i directa fa que la paraula de l’actriu vagi cargolant el cul de l’espectador a la butaca durant la funció, i quan s’acaba, com un acte reflex, hom salta del seient per aplaudir a peu dret, amb la sufocació emocional que s’ha fet imparable…