“No és una obra de teatre, és una festa”, així descriu el dramaturg i director Luis Miguel González Cruz Los charlatanes, perquè és una commemoració dels 20 anys del Teatro del Astillero de Madrid, un dels col·lectius de més qualitat i recorregut del panorama independent peninsular, un taller d’escriptura, segons la seva pròpia definició, format actualment pels quatre dramaturgs que han creat conjuntament aquesta marciana peça: el mateix Luis Miguel González Crurz, que la dirigeix, Inmaculada Alvear, Yolanda Dorado i Daniel Martos, que a més forma part del repartiment juntament amb Nuria Benet i Eugenio Gómez.

Dic marciana perquè són dos marcians que baixen a la terra cercant ajuda per salvar el seu planeta. Però no se’ls acut res millor que posar-se en la pell d’uns gestors culturals. I aquí s’embolica la troca.

Són més aviat esquetxos, plens d’humor i mofa, de vegades cruels o festius, amb to cabaretesc i surrealista, on rep tothom: polítics, programadors, gestors i, evidentment, els mateixos dramaturgs. 

Una autocrítica molt sana, amb moltes clicades d’ullet (fa molt riure, per exemple, la paròdia de la Zaranda). Una sàtira sobre la burocràcia, els ives, les factures,s sobre les dificultats per tirar endavant dels artistes, sobre la professió del programador, del gestor cultural, i el de l’ajuntament, de la comunitat, dels professionals del canapé i el vermut, i els sempre forçosos formularis degudament segellats i compulsats… Ells parlen de tot descaradament i també amb noms i cognoms. Per acabar reflexionant, entre rialles i números musicals, sobre l’art, el paper, la responsabilitat i l’honestedat de l’artista i tot el tinglado muntat al voltant.

L’obra es va representar primer en diferents centres culturals de l’entorn de Madrid, va anar a Saragossa, va ser present al Theatre de l’Oprimée de París, i va obrir el VI Cicle de Companyies en Xarxa del Teatre Tantarantana de Barcelona (on després vindran Fraude, de Sudhum Teatro i Ligeros de equipaje de Producciones Viridiana). Celebrem que el Tantarantana continuï sent un espai on puguem veure propostes que, si no, no tindríem manera de veure.

Del 28 al 31 de gener, Sala Ultramar de València.

Del 4 al 7 de febrer, Kubik Fabrik de Madrid.