Sergi
Belbel ens descobreix un autor canari en ascens, Antonio Tabares, amb aquest
petit i deliciós muntatge a la Beckett, una peça d’orfebreria que s’allunya totalment
del conjunt de l’oferta nadalenca. Tabares equilibra amb astúcia el thriller
amb el debat ètico-filosòfic d’alta volada, sense que ni un ni altre en surtin
perjudicats.

L’obra
dura una hora i mitja, i per tant, el títol, ‘Una hora en la vida de Stefan
Zweig’, és merament enunciatiu dels darrers compassos, angoixats, de l’ escriptor,
que no veu altra sortida a l’expansió del nazisme que el suïcidi. Ho té tot meticulosament
planificat amb la seva dona, molt més jove,  Charlotte Altman, però just abans del comiat definitiu
arriba la inoportuna visita de Fridman, un misteriós personatge mogut per
intencions gens clares (és un admirador de Zweig, un espia nazi, un jueu
fugitiu com ho ha estat l’escriptor, un lladre?). El debat dialèctic al voltant
del problema de la llibertat entre aquest intrús i Zweig és un dels atractius
de la ficció que proposa l’autor, sense que, com ja s’ha apuntat més amunt, deixi
de planar un tèrbol ambient de misteri. Apareixen cites a Balzac i sobretot a
Montaigne, que anticipen, d’altra banda, l’existencialisme sartrià i algunes de llurs implicacions.  Si en algun punt falla l’ invent de l’autor,
és al meu parer, en el personatge de Charlotte, que mostra al final una
fortalesa vital i filantròpica difícilment justificables en algú que ha decidit
suïcidar-se.

Belbel
ha dirigit bé el tercet, aconseguint una interpretació absolutament impagable
per part de Roberto Quintana, afinadíssim en una postura hieràtica, displicent
des de l’autoritat moral i intel·lectual de la qual se sap posseïdor Zweig (en
aquell moment, una de les grans firmes de la literatura germànica). Molt bé
també Celia Vioque com a sacrificada companya de viatge de l’escriptor, però un
pel atribolat , per contra, el paper de Fridman que dibuixa Acuña-Pohl, a qui,
en qualitat de coproductor, li devem en part aquesta petita joia escènica. Atenció,
no és però, la millor tria, si esteu baixos d’ endorfines.