L’ombra de Dugald Bruce-Lockhart és allargada. La frescor, energia i el segell escènic deixat pel director de la Propeller al seu pas pel Akadèmia, es mantenen en el bon muntatge que Emilià Carilla ha fet de ‘La importància de ser Frank’, d’Oscar Wilde. No es tracta de comparar l’univers shakespearià d’un anglès expert en l’obra del Bard i de les seves posades en escena de ‘Romeu i Julieta’ i ‘Com us plagui’, amb el d’aquesta incisiva i irònica comèdia que carrega contra les convencions socials i el tractament de les relacions amoroses a l’Anglaterra victoriana, però la capacitat dels actors per desenvolupar-se amb sentit lúdic batega també en aquesta producció pròpia, la primera de la temporada del teatre de l’Eixample.

La posada en escena de la qué és la més popular de les obres de Wilde era un repte per a la companyia. La intencionalitat d’uns diàlegs plens d’floritures que ens retornen al plaer de la paraula i la dificultat d’aplicar un joc escènic que respongui a les seves exigències necessitava d’alguna cosa més que implicació i, en aquest sentit, s’ha d’aplaudir el lliurament absolut dels vuit intèrprets de l’obra. El ritual dels costums i comportaments de la societat de l’època salten pels aires amb el tractament que el muntatge fa de l’humor mordaç i intel·ligent del text traduït per Jaume Auferil.

El relat gira al voltant del personatge de Jack (Toni Mas), que s’inventa un germà de ficció, Frank. El respectable home del camp utilitza el nom en les seves correries per Londres, encara que en aquesta ocasió viatja a la metròpoli per proposar matrimoni a Gwendolen (una atractiva i coqueta Enka Alonso), cosina del seu amic Algernon (Marc Garcia Coté), qui a la vegada, i també utilitzant el fals nom de Frank, aspira a la mà de la Cecily (expressiva i juganera Sílvia Forns), de la qual és tutor l’esmentat Jack.

El intrigant embolic de persecucions creix quan les dues joves descobreixen la falsedat de les identitats dels seus pretendents i entra en acció l’estirada i clasista Lady Bracknell (Cristina Cervià), mare de Gwendolen, que s’oposa al casament de la seva filla, i personatges com el del clergue Reverend Chasuble (una lluita Víctor Pi), assetjador de Miss Prism (Ángela Jové). La bona factura de la producció aplana el camí cap al desenllaç d’una peça plena de vitalitat i que incideix en l’amor i el moment del desig. El riure i el somriure s’alternen en aquesta trepidant obra de teatre burgès contra la burgesia.