El canari Antonio Tabares demostra un gran domini de la construcció dramàtica i exhibeix una brillant intensitat en els diàlegs. Alhora demostra una abocada immersió en el pensament i el món literari de Stefan Zweig i arma una tensa, tensíssima, hora i mitja d’espectacle sobre els darrers moments de l’escriptor que, quan està a punt d’encarar amb gran serenitat un suïcidi llargament meditat, un intrús el posa en qüestió i en el sotrac tot sembla adquirir un nou carés. Exquisida interpretació de Roberto Quintana en el rol de l’escriptor i de Celia Vioque en el de la jove i abnegada esposa que ans de seguir-lo en la seva planificada determinació, tindrà un esclat de grandesa humana a l’alçada del moment històric. Llàstima que Gregor Acuña, en el rol del visitant importú, adopta unes maneres incontrolades que ratllen l’histrionisme i resten versemblança al personatge. Una obra per degustar amb elevació d’esperit i íntima llibertat.