El propòsit inicial de la gent de la Perla 29
era fer ‘Al vostre gust’ de Shakaspeare, però problemes de pressupost van
aconsellar un cop de timó. Un cop de timó coral,  típic d’un espectacle de creació, en el qual
cada actor, i no només el director, hi diu  la seva en funció d’experiències anteriors en
d’altres muntatges.  D’aquí que, molt al
seu gust, la Perla 29 hagi ordit un arriscat patchwork escènic que mena l’espectador d’ ‘Antígona’  a ‘Hamlet ‘ passant per ‘L’art de la comèdia’
o, fins i tot ‘Acorar’ (aportació personal, per força d’un dels actors
implicats, Andreu Gomila). Guia l’ exercici el plaer d’explorar els grans temes
de la història del teatre, que són, sona a tòpic, els de la vida (la mort,
l’amor…).

El repte d’Oriol Broggi com a director era majúscul:
com donar consistència al conjunt sense que sembli, tot plegat, un relligat
d’assajos del típic work in progress ?
A mi em sembla que la troballa de la companyia de còmics a la recerca d’un
text, d’una obra o d’una feina (o del que sigui),  era l’únic element que podia donar aquesta
necessària unitat. Suposo que pel fet de ser el recurrent artifici del ‘teatre
dins el teatre’ semblava massa obvi i només ha estat tímidament apuntat.

El saber fer de la gent de la Biblioteca és
present un cop més: elegant utilització dels recursos escènics (llum, objectes
mínims emprats amb astúcia, passatges musicals que rarament grinyolen) i bona
direcció dels intèrprets -pel que els tocava en la invenció de l’enginy,
traspuen molta veritat-. Però inevitablement 
apareix un dubte. Al gust seu i de qui més ?

I és que, finalment, saltar d’una obra a
l’altra pot fer trempar molt a aquells que tenen una sòlida cultura teatral,
però no estic segur que sigui l’experiència escènica que busca l’espectador
mig, no necessàriament preparat per ubicar cada fragment, ni per entendre
perquè s’ha relligat aquell amb l’altre. Fins i tot els més ‘teatreros’ es
poden sentir immersos en una mena de Quiz
del tipus ‘de quina obra és aquesta escena que fan ara’. Un ‘Saber i ganar’,
vaja. Només per a  ‘teatreos’ ? El públic
dirà.