Marga Socias s’ha fet gran i decideix
liderar un equip que faci reaitat una insòlita agències de viatges
que fixa les seves seus mundials allà on hi ha axismundi, punts de
confluència entre la Terra i l’Univers. Amb un joc beneit i la
necessària complicitat de l’espectador visiten i aprofundeixen en
detalls dels edificis i la ciutat (més ben dit del barri de darrere
de l’Ateneu de Tàrrega) per construir una visita ideal per als que
creuen en les xacres i les connexions ultraterrenals. EL mèrit del
personatge és que, tenir tics d’una notable comicitat (admetent que
és necessària una certa connexió amb la Terra, amb el dia a dia,
amb les lleis que impera el mercat) aconsegueix anar implicant
l’espectadoor en un món cada cop més íntim i descobrint nous plecs
en la qualificació d’estimació personal, sense necessitat que ningú
digui gaire res; símplement seguint la invitació de la guia que
convida a parlar amb els desapareguts a través de la paret que
escolta.