Nao Albet i Marcel
Borras han reprès el treball que van presentar a la passada edició de Temporada
Alta: un interessant encontre amb uns patinadors de carrer (Street skaters) escollits per confrontar
la seva idea de llibertat amb la recerca filosòfica d’aquest concepte. La
proposta –sembla ser que a Temporada Alta no havia passat d’això- ha quallat en
un breu espectacle iconoclasta i irreverent que, malgrat el seu aspecte frívol
i poca-solta, desvetlla una interessant reflexió sobre la llibertat. Sota una estructura
musical dividida en 12 moviments que recorda la sonata, es presenta un
intercanvi entre quatre skaters (Alfredo Baccetti, Dallas Bayley, Michael
Diligent i Kristina Westad) d’edats i orígens diversos i els dos creadors
disfressats de pensadors humanistes. En els diferents moviments anirem coneixent
als personatges (els skaters s’interpreten a ells mateixos) i avançant en la
recerca de què és allò que els fa feliços i quina és la seva idea de llibertat.
 Al marge del com i del per què la Plaça dels
Àngels de Barcelona es va poblar de patinadors, no deixa de ser paradoxal que aquests
comparteixin lloc, entre d’altres, amb el gran temple del l’art contemporani
que és el MACBA i els pobladors de la contigua Facultat de Filosofia. Albet i
Borras juguen aquest fet que potencia la ironia de l’espectacle i carreguen contra
l’academicisme oposant-lo a la vida que desprèn el carrer. Els ¨moviments¨ ens
van portant al clímax de l’espectacle: al Hail
Sky, un estat al que només es pot arribar a través del moviment i la
perfecció en els trucs executats pels skaters; una sensació d’extrema
llibertat. Entre cites cèlebres, acudits intel·lectualoides, simpàtiques
coreografies amb skate i música en directe dels propis creadors, es desgrana un
espectacle fresc i gens banal capaç d’atreure un públic poc avesat a visitar
els teatres.