Com en la galeria de la cel·la 7. El drama èpica de Wadji Mouawad “Incendis” encara té un to més fosc amb la posada en escena a la Biblioteca de Catalunya. La humitat d’estiu, la sorra regada, les voltes de pedra donen a l’epopeia de Nawal Marwan ( i els seus fills) una gran profunditat. També tres anys després de l’estrena, els actors porten uns personatges amb uns solcs marcats. A més de Clara Segura (mestra dels matisos) i d’un Julio Manrique (que té el difícil treball de viatjar a emocions oposades) destaca Màrcia Cisteró com a actriu que sap estar a l’alçada per poques rèpliques que tingui al seu abast. I la seva veu és envolvent com la pols i la llum que esgrogueeix els quadres. També Xavier Ruano és un actor molt orgànic, que sap emocionar només amb la paraula. sense moviment. Mentre que l’ombra de Clàudia Font es fa més present en aquesta nova ubicació. A la producció de la Biblioteca, Carles Martínez substitueix Xavier Boada. Hi ha, ara, potser un punt més de comicitat amb les excentricitats d’aquest notari rigorós i honest però les relacions amb la resta de repartiment no han variat els equilibris. 

Molt bon treball, com a “Cels”. Potser aquest Mouawad més cinematogràfic, amic de voler canviar d’espais contínuament, deixa entretenir una mica més el “thriller”. Però la contundència del que diuen, del que expressen i del que viuen els personatges segueix sent molt densa.