Va
ser l’èxit indiscutible del Festival Sâlmon 2013 del Mercat de les
Flors i l’Auditori de Barcelona va saber entendre que el públic
entusiasta de la música en directe podia assaborir també la
delicadesa de la dansa de Jurij Konjar. Al clavicèmbal, Dani Espasa
que sap donar tensió i magnitud històrica a la interpretació,
fugaç i veloç, amb discrets jocs gestuals amb el ballarí eslovè.
D’ençà que al Graner, el centre de creació de la dansa de
Barcelona, tots dos van experimentar per primer cop aquesta
col·laboració, Jurij Konjar que porta més de 500 interpretacions a
la seva esquena de les Variacions Goldberg diu haver transformat la
seva improvisació de moviment tal com la projectava al principi.
Aquesta és la força que la música en directe, i molt especialment
el clavicèmbal regala als afeccionats d’un i altre món artístic.

Tot
i així no es tracta d’una suma, sinó de dos mons que actuen alhora,
amb les seves aproximacions i llunyanies. De manera que com a
espectador es pot transitar per diversos estadis: dansa generativa de
simbologia corporal, allunyada de les grans proclames físiques,
incardinada en el silenci de l’experiència estètica, baluard d’una
certa contemplació de la bellesa segurament poc a l’ús dels nostres
temps. No sabem com deurien ser les audicions en aquells allunyats
segles del barroc musical. Però segurament tenien molt a veure amb
una certa actitud espiritual que aquest espectacle reclama i, el més
important, aconsegueix amb mèrit sobrat.

Algunes
impressions més, quan es va estrenar a Barcelona, les podeu llegir
en l’enllaç: