Estimulant i lúdic Così fan tutte . La producció de La Fenice de la tercera obra de la trilogia Mozart-Da Ponte va merèixer  l’aplaudiment sense ostentació del Liceu tant per la seva bona factura escènica com pel tractament musical. Un equilibrat repartiment dóna vol a un espectacle que respon a la perfecció a la seva concepció de dramma giocoso . 

 Ja és sabut que en les modernes versions de les òperes la mirada del creador té cada vegada més importància. Aquesta obra de Mozart es presta a més a oferir diferents lectures escèniques, però sempre partint del refinament i delicadesa de la genial partitura musical. Damiano Michieletto executa un exquisit treball de direcció d’actors/cantants i entrellaça amb precisió uns personatges moguts com si fossin titelles per un Don Alfonso de llibre (gran Pietro Spagnoli, especialment encertat en els recitatius), a qui dibuixa com un vell odiós i manipulador Don Juan. Ell és qui orquestra la misògina intriga en el marc d’un luxós hotel amb espais molt ben dissenyats ubicats en una estructura giratòria. 

 L’amor, el plaer i l’a-margura van de la mà, ve a dir. I assegura que, amb el seu destructiu joc de disfresses, demostrarà als homes enamorats la infidelitat de les seves parelles. Per als seus propòsits compta amb Despina, aquí cambrera de l’hotel, encarnada per una una desinhibida Sabina Puértolas, que va brodar el seu rol amb una astuta i sensual comicitat i una bona línia de cant. 

 La diva alemanya Juliane Banse va brillar com a Fiordiligi, malgrat que les seves qualitats llueixen més en el lied . La seva musicalitat es va fer patent, sobretot, a l’ària Per pietà . Estupenda Maite Beaumont com a Dorabella. Va ser magnífic el seu duo del segon acte amb un esplèndid Juan Martín-Royo (Guglielmo) a qui aquest paper mozartià li va com l’anell al dit. 

Joel Prieto (Ferrando) va exhibir un preciós color de veu i unes indubtables qualitats actorals. L’orquestra, ben dirigida per Josep Pons, va anar de menys a més, però va tenir una actuació equilibrada superant la dificultat d’una complexa partitura i acoblant-se amb les veus. El cor va complir dins el seu limitat paper en l’obra.