És un espectacle que té molt clar quins són els objectius que pretén complir: Entretenir i divertir el públic més ampli possible amb un treball de mà a mà. Efectivament, la peripècia entre els dos portants (l’un ingenu, l’altre, fatxenda) per aconseguir l’amor de l’àgil és distreta i ben entenedora. D’un eficaç traç gros. Per una altra banda, l’aparició del quart personatge (amb el que el títol de la peça cobra un interès ambigu: perquè no se sap si sobra aquest quart o bé un dels dos portants que pretenen galantejar la noia de la companyia) explota la comicitat més espontània. És un circ fàcil en quant a dramatúrgia i de plantejament molt primari. Però atrapa un ventall d’espectador ben ampli, certament. El seu objectiu no és tan convèncer a grans jurats, com als ciutadans més profans del circ. Un recurs ben legítim que s’explota sovint gràcies a les patacades dels trapezis còmics. Aquí, les caigudes són de molt més a prop; no calen matalassos. De producció i instal·lació pràctica.