Seria
naïf no reconèixer que ens trobem davant d’un producte epígon de Disney. La
majoria de cançons de ‘Gisela y el libro mágico’ són de pel·lícules de la
factoria, algunes de fa força anys. Absurd no acceptar que és un musical fantàstic
per al públic al qual va adreçat.

Gisela
és l’estrella absoluta d’un espectacle que ella mateixa ha mig dirigit.  Les taules adquirides en nombrosos musicals l’autoritzen
a coronar-se reina del joc escènic. Un joc escènic que brilla sobretot per la
qualitat vocal de les seves interpretacions. El ‘casting’  del cor/cos de ball és un pel irregular,
sobretot pel que fa a execució coreogràfica, però pels nens aquest detall és,
segurament, irrellevant . Gisela i Octavi Pujades -Carlos Gramaje ja no hi és-,
mesuradament còmic,  dilueixen en anècdota
les mancances de la resta -Elsa Anka compleix, per bé que no és una bruixa
gaire terrorífica-. La posada en escena és austera però no gasiva, hàbilment puntejada
per  efectes especials i projeccions que
alimenten la imaginació dels petits i vehiculen el to màgic de la narració .

Gran gest de generositat, per part de la protagonista,
el fet de convidar els nens a cantar amb ella – a mode de bis- la més coneguda
de les tonades de la pel·lícula ‘Frozen’. No se n’oblidaran. I hauran après que,
rere la veu de la seva pel·lícula preferida, hi ha algú de carn i ossos que es
guanya la vida als escenaris. Es diu Gisela Lladó, i els pares li ho agraïm.