Factoria Mascaró és una companyia veterana que construeix dramatúrgies a partir de la dansa
tradicional i la contemporània. Busquen un tema suggerent que sigui
compatible amb una música suau i uns moviments amplis, que alternen
el terra i l’aire i prenen, sovint, formes de joc. El que passa és
que en aquesta, “L’estrella que volia tenir cua”, la història és massa naïf. És un text molt prim, sense exigència. La imaginació que busquen en la forma l’han de treballar en el fons per superar la bellesa de moviment, per donar sentit al seu treball i poder correspondre a la trajectòria de la companyia.

Cal advertir, però que el públic no perd l’atenció i gaudeix veient com l’estrella
pregunta als animals de la selva i de la granja si els hi regalaria
una cua però no dóna raons per tenir-la, més que ser presumida. El moviment és tendre, fràgil suau i molt adequada a una música gens aparent. és ua llàstima que la trama, l’estructura no tingui la mateixa qualitat.