CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Per Aurora, la seva filla ha de ser perfecta, culta, intel·ligent i triomfadora per treballar per l’alliberament de la dona
Publicat el: 22 de març de 2015
CRÍTiCA: Yo maté a mi hija
(…)
Un muntatge que no es pot agafar amb pinces perquè demana contenció fins al punt just de mantenir la mirada objectiva del fet real sense manipular-lo excessivament, tret del mínim que requereix la caracterització dels personatges. El veterà actor Pep Molina ha agafat les regnes de la direcció, amb la col·laboració de l’actriu Mónica López. Per crear una atmosfera de calidesa i retorn als anys trenta, s’ha comptat amb la mà mestra en el disseny d’il·luminació de Mario Gas. (…)
‘Yo maté a mi hija’ no és una crònica més de l’Espanya negra sinó un testimoni de la pressió que en cada època exerceixen segons quines tesis polítiques o pseudocientífiques i de la capacitat que tenen de penetrar en l’interior de les ments més vulnerables. Vuitanta anys després, els episodis actuals de captació de joves i adolescents a través d’Internet des de l’aparell autonomenat Estat Islàmic i les accions sanguinàries que acaben portant a terme recorden altres accions portades al límit anys enrere com la que va convertir Aurora en una mare assassina de la pròpia filla, que havia creat com un prototip del que havia de ser la dona del futur. (…)
CRÍTIQUES RELACIONADES / Yo maté a mi hija
TÍTOL CRÍTiCA: El rostre femení de Saturn
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Intel·ligent retrat d’una història i una època llunyana i propera alhora
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8