Una marquesa i un vescomte s’estan morint de fàstics. Presos per l’avorriment i les ganes de revenja d’ella provoquen un caos llibertí que el seu creador literari —més militar d’armes que escriptor de ploma— Pierre Choderlos de Laclos (Amiens, França, 1741 – Tàrent, Itàlia, 1803) converteix en un mite del París de la Revolució del segle XVIII.

Però ja se sap: jugant dos, acaben rebent tres… o una colla. La marquesa és Merteuil i el vescomte, Valmont. Els altres, les seves víctimes: la senyora de Tourvel, la jove Cecile de Volanges, la senyora de Volanges… i algun passavolant més amb etiqueta de cornut.

Si a ‘Les amistats perilloses’, a més de cartes pel gènere epistolar al qual es deu la novel·la, hi ha sexe real i drogues mentals, el que no hi havia fins ara era rock d’acompanyament. I aquesta és la singularitat d’aquesta versió que no es pot qualificar d’estripada, però sí de llençada a l’atzar dels instruments musicals de notables decibels que els mateixos intèrprets animen amb rascades o percussió: teclats, bateria, saxo, panderetes i guitarres elèctriques, amb peces de jazz, rock, punk o heavy. (…)

El cas és que, un cop vist l’espectacle, si els espectadors no coneixen la trama de ‘Les amistats perilloses’, ja sigui perquè no han tingut accés a la lectura o perquè no han vist alguna de les versions cinematogràfiques o teatrals que s’han fet, es quedaran força desconcertats —no goso dir decebuts— i els serà difícil establir la relació entre la provocadora marquesa i el mesell de vescomte o les autèntiques passions personals que s’estableixen entre aquest i les seves víctimes, començant per la joveníssima Cecile que passa de no saber res de la vida, quan surt de l’ou del convent, a fer d’ensinistradora del mascle a quatre grapes… i això pràcticament en només un parell de lliçons pràctiques! (…)