Quan s’acaba l’espectacle, plouen clavells. Un comença a pensar que potser es tracta d’una nova Revolució dels Clavells, a imitació de la de l’abril del ’74, que canta Lluís Llach, de la qual fa precisament quaranta anys a Portugal. No. Res d’això. La mateixa Gisela (nom artístic de Gisela Lladó Cánovas), cantant i actriu, nascuda al Bruc (Anoia) el 1979, protagonista i reina de la festa, ho aclareix des de l’escenari: el club de fans de la cantant, de quan aquella OT de fa tretze anys, s’ha reactivat i, com si formessin part d’una de les moltes plataformes socials reivindicatives que ocupa espais i agències bancàries, estenen una pancarta-llençol amb consignes a favor de la seva ídol.

Les criatures, que omplen en un 50% el teatre, se senten també reivindicatives i estan deleroses per pujar a l’escenari. Abans ja han participat amb cops de mà, crits, brandar de bengales lluminoses i complicitats contra la fetillera malvada i a favor de la fada bona, com mana el cànon). Ara, allà dalt de l’escenari, els espera Gisela per oferir, fora de guió, una de les últimes interpretacions seves en el doblatge de la veu Disney que té al seu càrrec. Es tracta de la peça ‘¡Suéltalo!’, de la pel·lícula ‘Frozen: El regne del gel’. Un, que ja té una edat, acaba de conèixer la lletra a través del sobretitulat de la pantalla de fons, però les criatures se la saben de memòria. I després diuen que el sistema escolar no funciona i que la memorística s’ha perdut! (…)