La vida no sempre està resolta del tot. En clau de comèdia, això és el que demostren els protagonistes d’aquesta obra, que no s’estan de presentar-la sota la inspiració del guió i que té molt de proposta audiovisual, tot i que, en carn i os, les reaccions de cadascun d’ells té un plus afegit.

Breu sinopsi per situar els espectadors: l’acció té lloc en una escola bressol on dues parelles i una mare, presumptament soltera, fan torn per entrevistar-se amb la directora per obtenir plaça per als seus plançons. El cas és que només hi ha una plaça, però això que podria semblar el nus de la qüestió acaba sent secundari perquè el que es va destapant és el reguitzell de dubtes, pors, contradiccions, enganys i incerteses de cadascun d’ells.

Una de les parelles viu dominada per la feina obsessiva de la dona i deixa el marit en un segon pla, fent de cangur, a l’atur i fent les feines de casa. L’altra parella és feta de nou, i ell no para de telefonar a la seva ex amb qui té la criatura candidata a la bressola. La nova parella —el més excèntric de tots els personatges per la seva candidesa— fa mans i mànigues per mantenir la relació malgrat que s’entreveu que acabarà esclatant i en serà la principal víctima. Finalment, la mare o futura mare, perquè arriba a l’escola bressol amb un embaràs força avançat —advertim que presumptament embarassada— marca un dels personatges més espectaculars que qualla de ple en la platea femenina, potser perquè un embaràs sempre deixa rastre i record. (…)