Més
d’una dècada de treball i tres espectacles premiats en diverses ocasions avalen
la trajectòria de Titzina Teatre. Potser Diego Lorca i Pako Merino (Titzina
Teatre) neden a contracorrent, però Distancia
siete minutos és un gran espectacle de sala de petit format. Un espectacle
de text, creat a la sala d’assajos, a partir d’un tema que els dos integrants
de Titzina han anat desenvolupant i depurant fins a construir un afinadíssim i
tendre retrat de un personatge i el seu entorn quotidià. Fèlix és un jutge jove
amb centenars d’expedients per resoldre. En el moment en que el robot espacial Curiosity és enviat a Mart, Fèlix ha
d’abandonar el seu domicili. Per uns dies -mentre uns operaris s’ocupen d’una
plaga de tèrmits-, s’instal·la a la seva antiga residència familiar. La
convivència amb el seu pare esdevindrà un viatge cap a l’interior de si mateix.
El retrat el construeix l’espectador amb petits fragments de la vida d’en
Fèlix. Humor i tendresa són els ingredients bàsics d’aquesta quasi hora i mitja
d’emoció. Només dos actors en escena, un seguit de projeccions sobre la missió Curiosity, tres elements escenogràfics
que canvien la seva funció en les diferents escenes, alguns ambients sonors i
una il·luminació precisa són suficients per bastir el complex univers de les
relacions humanes. D’aquí brolla, de forma natural, una important reflexió
sobre la felicitat, la incomunicació, la justícia, la voluntat o el destí. Situacions
quotidianes que pujades a escena poden semblar-nos ridícules o absurdes són
tractades amb la necessària dosis d’humor, però sense caure en la caricatura
fàcil. Desdoblant-se en multitud de personatges o encarnant-ne un de sol, Diego
Lorca i Pako Merino, teixeixen una filigrana interpretativa sense disfresses ni
màscares. Distancia siete minutos és
un espectacle íntim que aborda des de la més planera senzillesa un gran repte
humà: la recerca de la felicitat.