RetorCia Teratre té el mèrit de tractar un tema difícil i punxegut a escena, amb un descarat aire de comèdia. Però, sortosament, no es queden en l’esperpent si no que durant molts passatges de l’obra es palpa el patiment d’una parella de joves. Com es conviu quan un té el virus del V.I.H. i l’altre no? Quins són els sentiments de culpa i de víctima. On comença l’egoisme i on el suport a l’altre? A l’estrena, encara tenia alguns moments que sonaven com desafinats, estrambòtics sense gaire motiu que despistaven l’audiència. La seva vessant pedagògica sobre les possibilitats de contagi i el sentit comú es donen, sense ser gens carregós. La valentia és de RetorCia. el despropòsit, de la gallina gegant que se li apareix en somnis al dissortat patidor de la parella. La Beca Desperta de la Nau Ivanow, novament, aprofondeix, en un món oníric, aquest cop de fort compromís social i alhora notable despropòsit escènic. Ben trobat!