Un personatge irromp a
platea per interrogar el públic sobre l’aparença de Déu. Aquesta
és la primera pregunta d’una peça farcida d’intensos debats, que
s’eixampla i creix en diverses direccions i que acaba per llançar
més qüestions que respostes. Entre els seus encerts més destacats
figura la incorporació d’un resum esbossat del Llibre del gentil
de Ramon Llull, obra de més de
700 anys que es recupera com a teló de fons d’una altra història
central.

Una
investigadora que prepara un treball sobre el Llibre del
gentil de Ramon Llull troba
feina com a assistent d’una aïllada comunitat de científics. La pau
dels tres homes es veu torbada per la presència femenina i pel
qüestionament que s’hi planteja als valors dominats del grup.
La investigadora, com el gentil del llibre de Llull, acaba enfrontant
els tres homes que representen i simbolitzen les tres religions
monoteistes, afegint el debat de la inqüestionabilitat de la ciència
que representen com a investigadors.

Lluny
d’acotar l’abast de les reflexions, el joc entre les dues històries
i els debats que planteja Helena Tornero es disparen a cada nova
escena i diàleg, una càrrega que acaba passant factura a una
narració central plena de meandres, molts d’ells no ressols. Una
peça, sens dubte, molt ambiciosa que ens obliga a reflexionar sobre
les diferències entre les persones a partir dels dogmes, els idiomes
o les fronteres.