Dins la memòria
col·lectiva reposa un gènere que durant segles va captivar els
espectadors de teatre. Parlem de les obres de “capa i espasa”
entre les quals El caballero de Olmedo ofereix
un patró modèlic. Trobarem la sort escaient de nobles herois,
virtuoses dames enamorades, dolents ressentits i còmics
servidors de motivacions picaresques.

A més d’arquetípica,
aquesta obra del Lope de Vega més comercial brilla per la sonoritat
del vers i per una estructura límpida de reminiscències tràgiques.
Lluís Pasqual ha trobat el punt de lirisme dins l’esquema,
l’essència festiva de la representació, ha creat un muntatge que
evita l’embalum, que dóna protagonisme a la paraula i que requadra
l’essència més castissa aportant un toc de flamenc.

Una recomanable creació,
en definitiva, de la qual hom surt lamentant que els escenaris
catalans tinguin tan arraconat el teatre clàssic castellà.