La història de tres pallassos anacrònics
(potser), perduts, exiliats per una societat a la qual (segurament) interessen
altres coses (probablement) més pragmàtiques, més rendibles. Tres persones
desdibuixades que no troben el seu lloc en un món totalment esquematitzat,
programat. Recorren un camí cap a no se sap on carregats amb les seves
il·lusions, les seves incomprensions, la seva felicitat. I despleguen tota la
seva ingenuïtat, la seva innocència, la seva poesia.

La unió entre La Tal (Enric Casso i Jordi
Magdaleno) i Leandre Ribera crea aquesta atmosfera gairebé màgica, tendra i
emotiva en una carpa caiguda en la qual l’espectador queda deliciosament
atrapat. En el llenguatge del clown ens fa compartir aquesta vida exiliada amb
tot el seu esplendor, des dels gags més tradicionals fins al que passa darrere
del teló. Des d’un abric digne de Harpo Marx, del que surten una pilota de futbol, unes tisores, una serra, un plomall, un cosidor… fins a un vals amb fonts màgiques de cervesa o a calar foc en l’escenari i apagar-ho amb un joc malabar amb cubells, l’espectacle no para d’arrencar-nos riallades, riures i somriures inconscients, d’aquells
de veritat. Com si els assistents volguéssim donar una altra oportunitat a un
món que se’ns pot escapar i del qual voldríem formar part. Un món que, gràcies
a ells, en realitat, seguirà present. Una sort per als manats del circ i per
als que no ho se n’haurien dit mai.